L’eutanàsia a Grècia i Roma
L’eutanàsia es va practicar a les antigues Grècia i Roma. Per exemple, la cicuta es va emprar a l’illa de Ceos com un mitjà per accelerar la mort; tècnica que també s’emprava a Marsella. L’eutanàsia, en el sentit de la deliberada acceleració de la mort d’una persona, va ser recolzada per Sòcrates, Plató i Sèneca el Jove al món antic, encara que sembla que Hipòcrates havia parlat en contra de la pràctica, quan va escriure: «no prescriuré una droga mortal per complaure algú, ni donar consells que puguin causar la seva mort», cosa que indica que podria haver-hi un cert debat a la literatura sobre si es pretenia o no incloure l’eutanàsia.
L’eutanàsia als segles XV-XVII
El terme eutanàsia en el sentit anterior de recolzar algú mentre moria, va ser utilitzat per primera vegada per l’anglès Francis Bacon (1561-1626). En el seu treball Eutanàsia mèdica va triar aquesta antiga paraula grega i, en fer això, va distingir entre eutanàsia interior o la preparació de l’ànima per a la mort, i eutanàsia exterior que pretenia fer la fi de la vida més suportable i indolor, i en circumstàncies excepcionals escurçant la vida. El seu canvi de significat a una mort fàcil va passar a primer pla en el període modern primerenc.
Debat sobre l’eutanàsia al s. XIX i s. XX
A mitjan el segle xix d. C., va sorgir l’ús de la morfina per tractar els dolors de la mort. El 1848 el cirurgià nord-americà John Collins Warren (1778-1856) va recomanar la seva ocupació. El 1866, el metge britànic Joseph Bullar (1815-?) va revelar una utilització similar per al cloroform. Tot i això cap dels dos recomanava que l’ocupació d’aquest fàrmac hauria de ser per accelerar la mort. El 1870, l’anglès i mestre d’escola Samuel Williams, va iniciar el debat sobre l’eutanàsia contemporània a través d’un discurs al Birmingham Speculative Club, una societat els membres del qual eren filòsofs aficionats que recopilava els seus treballs.
Moviment inicial d’eutanàsia als Estats Units
L’auge del moviment de l’eutanàsia als Estats Units d’Amèrica va coincidir amb l’anomenada Edat xapada en or d’aquell país, un moment de canvi social i tecnològic que abastava un conservadorisme individualista que elogiava la doctrina econòmica del laissez faire (en francès: deixin fer), el mètode científic i el racionalisme», que va succeir juntament amb grans depressions econòmiques, industrialització i conflicte entre corporacions i sindicats. També va ser el període en què es va desenvolupar el sistema hospitalari modern, que ha estat vist com un factor al sorgiment del debat sobre l’eutanàsia.
Dècada de 1930 a la Gran Bretanya
La Societat Voluntària de Legalització de l’Eutanàsia (actualment anomenada Dignity in Diying), va ser fundada el 1935 per Charles Killick Millard. El moviment va fer campanya per a la legalització de l’eutanàsia a la Gran Bretanya.
Al gener de 1936, el rei Jordi V va rebre una dosi fatal de morfina i cocaïna per accelerar la seva mort. En aquell moment patia insuficiència cardiorespiratòria i la decisió de donar fi a la seva vida la va prendre el seu metge lord Bertrand Dawson. Encara que aquest esdeveniment va ser mantingut en secret durant més de cinquanta anys, la mort de Jordi V va coincidir amb la legislació proposada a la Cambra dels Lords per legalitzar l’eutanàsia.
Amb el suport de:
Això és un projecte educatiu.
on ens pots trobar:
Carrer de les Termes Romanes, 10, 08911, Badalona, Barcelona
933-20-88-42
i.infoeutanasia@gmail.com
